1. L’origen
Any 1855. En Francesc Bertran Clavell es va casar amb la Maria Arenas Bruguera. Ell es va anar a viure a casa de la família de la seva esposa situada en el carrer de Dalt número 8 de Sant Antoni de Vilamajor, compartint espai amb els pares i germana d’ella.
Temps enrere, a la casa hi vivia la Josepa, una dona voluptuosa coneguda en l’ambient familiar com a Josepona o Pona, encara que afectuosament l’anomenaven Ponassa (augmentatiu de Pona). Amb el temps la casa s’acabà anomenant can Ponassa.
En Josep Bertran Arenas, el fill primogènit, va comprar el terreny situat en el carrer de Dalt número 6, anomenat can Julita, on hi havia una petita cort de porcs.
2. Els inicis
Al carrer Vell número 2 de Vilamajor hi vivia, en règim de lloguer, la família d’Antoni Gual Fàbregas. La seva font d’ingressos era la taverna que tenia des de l’any 1890 al local de la planta baixa. El negoci no deuria funcionar molt bé i aprofitant que el pare de l’esposa de l’Antoni, en Valentí Sañe Gorch, era cisteller, varen obrir una cistelleria. Com el local del carrer Vell número 2 era molt petit van decidir traslladar-se al mateix carrer però al número 3, a la casa que avui en dia coneixem com cal Cisteller.
El propietari de la finca on era la taverna, en Josep Pibernat Sauleda, la va posar en lloguer per qui estigués interessat. Es tractava d’un edifici de tres plantes: a la planta baixa hi havia un petit local, al primer pis hi era l’habitatge familiar, i un tercer pis on es trobaven les golfes. Era molt senzilla, feta de fang i rocs i el sostre de fusta i el seu estat era deplorable.
En Josep Bertran Arenas va veure l’oportunitat de marxar de can Ponassa (la del carrer de Dalt) i traslladar-se al centre del poble. La seva família hi viuria en la segona planta mentre que al local, d’uns 10 m2 va decidir obrir un comerç amb un petit taulell, quatre prestatges mal contats i una balança de peses. Hi venien de tot!!! Productes alimentaris a granel utilitzant la clàssica paperina. Carns de diversos animals que engreixaven a les corts de ca la Julita i que mataven al carrer, just davant de la botiga. Però també es venien productes com petroli, carbó, munició per la caça, entre d’altres menys curiosos.
Va decidir posar el nom de can Ponassa a la botiga de queviures en record i com a homenatge a la casa que l’havia vist créixer.
Era l’any 1899.
Entre setmana els principals clients eren els habitants del nucli urbà, mentre que el diumenge era el dia fort en vendes gràcies a l’assistència dels feligresos de tot el terme municipal a l’església a escoltar la missa del mossèn.
En els seus inicis la botiga obria tots els dies de l’any entre les 7 del matí i fins ben entrada la nit. Posteriorment tancaven les dates assenyalades: Nadal, Sant Esteve, Sant Antoni Abat i Sant Lleïr.
3. L’ampliació
Amb el temps, can Ponassa es va anar malmeten greument. La solució passava per aterrar la casa i construir una de nou. El 1927, Josep Bertran Arenas va iniciar el procediment demanant els permisos oportuns i pagant les taxes pertinents. Malauradament, una manca d’entesa amb el veí del costat i amb l’Església va endarrerir l’inici de les obres.
En Josep Bertran Arenes va morir el 3 de març de 1929 i el seu fill, Josep Bertran Farrerons, es va fer càrrec de la botiga de can Ponassa i va continuar amb el somni dels seu pare: construir un nou edifici.
L’any 1935, Josep Bertran Farrerons compra a Rafael Pibernat, la casa del carrer vell n°2, on es trobava la botiga de can Ponassa, que s’enderroca per fer una nova construcció. Durant les obres, es traspassa l’activitat al carrer vell n° 6 a la casa coneguda com El Magatzem, propietat de la família.
Finalment el 1936 es va poder construir can Ponassa Nou amb nous aparadors, un per els comestibles i un per la merceria i espardenyeria.
L’alegria els hi va durar poc ja que aviat començà la Guerra Civil.
Durant aquest deplorable temps la botiga va continuar oberta malgrat la manca d’aliments i tenint en compte que els pocs existents havien de ser racionats. Malgrat les penúries econòmiques la botiga va poder anar tirant cap endavant fins que en Josep Bertran Farrerons no es va poder fer càrrec traspassant el negoci al seu fill Josep Bertran Llavina i a la seva esposa Josefina Manyé Pedragosa .
Van gestionar la botiga impulsant noves vies de negoci com la venda dels excedents dels productes elaborats a botigues situades fora de Sant Antoni de Vilamajor.
A partir de l’any 1968 el Josep i la Josefina no es van poder fer càrrec de la botiga, però com la dona del seu germà Rafael Bertran Llavina, la Roser Font Baldich, treballava en el mercat de Sabadell, li van proposar si volien gestionar can Ponassa. La resposta fou afirmativa.
La construcció de nombroses urbanitzacions i l’arribada d’estiuejants a Vilamajor va provocar un augment considerable de les vendes de la botiga. El seus productes càrnics de qualitat eren molt valorats.
4. La segona ampliació.
La botiga es va quedar petita davant del gran volum comercial existent a la dècada dels 70 del segle passat. La família Bertran era propietària de l’edifici situat a la plaça de l’església número 1, on es trobava el Fornet de can Gil. En Rafael va decidir enderrocar l’edifici per unir el carrer Santiago Rusiñol amb la plaça de Joan Casas, d’aquesta manera la nova botiga podria fer cantonada donant a dos carrers.
Es van començar a realitzar les obres d’ampliació de la botiga la qual seria molt més gran, espaiosa i especialment lluminosa gràcies a l’obertura cap al nou carrer urbanitzat. El resultat és la botiga que actualment podem gaudir.
5. L’actualitat
A l’any 1999 la Glòria Bertran Font i el seu marit en Manel Bosch prenen el relleu dels pares i sogres i es fan càrrec de la gestió de can Ponassa. Són la quarta generació familiar.
6. Bibliografia
Fons documental família Bertran
Arxiu Municipal de Sant Antoni de Vilamajor
Una resposta
Gràcies! Fa 50 anys que som clients i amics de Can Ponassa.
Tots els embutits i la carn que consumem durant la setmana la portem de Can Ponassa. Ara yogurts, flans i els Carquinyolis..