Introducció
Dels nombrosos habitatges que podem observar en el carrer Camp d’en Puig de la localitat de Sant Antoni de Vilamajor, hi ha un que destaca per sobre de la resta per la seva presència senyorial: can Casacas.
En el present article us explicaré la seva història i la nissaga que va romandre en ella durant més de 100 anys i molt especialment en parlaré d’un dels seus membres el qual va viure una veritable història d’amor amb resultats sorprenents pel poble de Sant Antoni.

Antecedents

Les primeres notícies documentals que tenim de la casa son de l’any 1860, específicament  en el  “Registre d’Edificis  Existents”, on consta que al número 38 del carrer Camp del Puig hi havia un habitatge  conegut com a can Casaca Petit.

Segons el padró hi residien en Josep Rovira Roca, nat el 14/1/1815 a Sant Antoni i la seva esposa, la Rosa Costa Samon, nada el 1817 a Fogars de Montclús. L’ofici del cap de família era traginer. Disposava de dues mules de càrrega les quals llogava  a qui necessitava transportar una mercaderia d’un lloc a un altre.

La família va créixer amb el naixement del Joan Rovira Costa (27/6/1851), en Pere (25/6/1853 – 19/2/1935) i l’Àngela (4/12/1859). L’hereu es va casar l’any 1883 amb Mercedes Parera Crous, nada el 30/7/1867 a Cànoves. Van comprar la casa del costat a Maria Bertran Gras, la número 36 coneguda com a ca l’Escrivà, el 26 d’octubre de 1890, amb la idea d’instal·lar el domicili familiar però el seu mal estat va fer que romanguessin a can Casaca Petit. Allà van tenir dos fills:  en Josep Rovira Parera (1900- 9/11/1962) i Àngela (1906- 23/5/1927).

El negoci de cavalleria va perdurar fins que el pare, en Josep, no va poder més i va deixar-ho en mans de l’hereu a l’any 1886. En Joan, que sembla que era un emprenedor, va veure més negoci en el món de l’energia. Es va fer carboner, però no en produir-lo sinó en transportar-lo. Gràcies a disposar d’animals de càrrega  podien fer negocis transportant el carbó des del lloc de producció fins al client final.

La bona situació econòmica els va permetre fer obres per reformar interiorment les dues cases: la del número 38 anomenada can casaca Petita, i la número 36, anomenada ca l’Escrivà, que va adquirir l’any 1883.

A l’any 1906, coincidint amb el naixement de l’Àngela, van demanar permís a l’ajuntament per revocar i enlluir la façana principal de les dues cases, donant la sensació que es tractava d’una sola unitat. Per celebrar-ho van decidir posar a dalt de la façana la data de 1906 com a recordatori del naixement de can Casacas.

La carboneria va funcionar fins l’any 1912. A partir d’aquest any el Joan va deixar de ser carboner per passar a ser propietari. Concretament en tenim coneixement que eren propietaris de les cases situades al carrer Camp d’en Puig  número 15, 19bis, 40 i 44 i al carrer Nou al número 26 a l’espardenyeria i barberia de Pere Amargant. Això significava que vivien de rendes. El seu rastre en els padrons municipals desapareix el que fa intuir que es varen traslladar fins una altre població, probablement a Barcelona.

Caldria la possibilitat que en Josep tingués un negoci o parada en el Mercat Central de Barcelona on venia productes provinents de Sant Antoni de Vilamajor, però es tracta d’una dada que desconeixem.

La mort d’en Josep el 1962 va significar la venda de la casa el 1967 a la família Portet, en Salvador i  Martí. Cada germà és va quedar una casa. El 18 de novembre de 2018 es va vendre el número 36 i revenuda de  nou el 21  de novembre de 2017. En canvi el número 38  es va vendre el  31  de març de 2017.

Una història d’amor

Tornem a tenir notícies a l’any 1955.

En Josep Rovira Parera vivia a can Casacas juntament amb la seva parella, la Lola. No estaven casats, una situació que provocava un cert enuig entre la societat vilamajorina. El 1954 la Lola es va posar molt malalta, tant que en Josep va decidir cridar  al mossèn Ròmul Duran Rius perquè donés l’extremunció a la seva estimada. El mossèn es va negar al·legant que vivien en pecat i que per això no era possible  fer l’acte litúrgic. En Josep va quedar desolat, no volia que la Lola marxés sense poder accedir al Cel. Va decidir fer una prometença: si el mossèn li donava el sagrament i ella es recuperava, faria un gran causa pietosa.

Miracle!!! La Lola es va salvar.

Es considera que  l’església actual de Vilamajor es va  donar per acabada  el 19 de setembre de 1954 quan el bisbe auxiliar P.Mathias consagrà l’altar major. Malauradament totes les imatges que hi havia a l’antiga església foren cremades a l’inici de la Guerra Civil espanyola per elements anarquistes de Granollers el que va provocar que la nova església no en disposés. El mossèn va aprofitar la prometença d’en Josep per demanar-li que regalés a la feligresia una imatge d’una Mare de Déu. En Josep va preguntar al mossèn ¿quina Mare de Déu us agradaria tenir? No va dubtar.

Estem a l’any 1955, en plena dictadura franquista on els valors catòlics eren un dels pilars de la societat. Però també ens trobem en una època on hi havia una gran devoció per la Mare de Déu de Fàtima, per aquesta raó, molts mossens  volien tenir una Mare de Déu de Fàtima al seu temple eclesiàstic. Mossèn Ròmul no era una excepció. 

En Josep va acceptar l’encàrrec i va fer la comanda a un taller  d’imatgeria. Al mes d’abril de 1955 l’estàtua estava feta. Ara només calia portar-la fins la seva ubicació.

El mossèn volia fer una gran festa per celebrar l’arribada de la Mare de Déu. Va organitzar diversos actes pel dia 24 d’abril de 1955.

La celebració

La processó de farolets

El diumenge a les 9 del vespre es va presentar a la Mare de Déu al poble fent una processó  on el públic assistent havia de portar un fanalet per donar més solemnitat a l’acte.

El recorregut s’inicià al carrer Vell, seguint pel carrer Nou i finalitzant al carrer Camp d’en Puig. Tots els carrer estaven il·luminats i enramats donant-los un aspecte molt festiu, alegre i vistós. En Josep Rovira Parera es va fer càrrec de la majoria de les despeses originades.

Però no content amb tot plegat, en Josep va decidir donar al poble un tros de terreny que tenia enfront de casa seva i on tenia un on tenia un magatzem  on hi havia 2 cavalls i una caldera per fer quitrà. Va arranjar el terreny i el va fer transitable convertint-se en un carrer. Se li va posar el nom de carrer Verge de Fàtima.

En les següents imatges podem observar com van quedar d’engalanats els carrers del poble. A destacar l’extraordinària vistositat.

 Festa de la Primera Comunió

El mateix diumenge, però a les 8 hores, es fa una missa de Comunió General al temple parroquial, on molts nenes i nenes s’acolliren a la casa de Déu.

Un cop finalitzat l’acte litúrgic es van fer una fotografia davant de  l’església juntament amb el mossèn.

Teatre

A dos quarts de set de la tarda, en obsequi als infant de la primera comunió, es va celebrar una simpàtica vetllada familiar a La Sala.

Primerament es va fer una rondalla infantil en dos quadres titulada “L’Estrella de la Felicitat” interpretada per les actrius M. Prat, M. Vergés, J. Massip, M. Bassa i M.T Vidal.

Posteriorment es va fer l’obra de teatre “El Primer Plet” amb Joaquim Muntasell, C. Pou, R. Vergés, A. Vicente, A. Ginesta, F. Sesat, J. Planas, R. Pujolras, J. Pasquals i J. Roquerols.

El casament

Per posar la cirereta al pastís, es va aprofitar l’avinentesa per celebrar, l’endemà següent, el casament d’en Joaquim Muntasell Genis, actor  i membre destacat de la cultura vilamajorina, i la que seria la seva dona per tota la vida, l’Olga.

La megafonia

Davant la impossibilitat econòmica de construir un campanar a l’església nova de sant Antoni, en Josep Roviras, va decidir comprar un equip de megafonia on es reproduïen el so de les campanes.

El mossèn, però, també ho aprofita per donar missatges de veu per transmetre la fe i el missatge de Deu. També escoltar música sana jovial i popular mitjançant el tocadiscos que s’ha instal·lat pels dies de festa. Tot plegat fou inaugurat i beneït  el 17 de gener de 1957.

Per acabar

Podem concloure que Josep  Rovira Parera, per un acte d’amor vers la seva estimada Lola, va contribuir, i molt, en millorar la vida dels vilamajorins i vilamajorines, especialment aquells que tenien i tenen una inquietud religiosa.

Va proporcionar al poble la imatge de la Mare de Déu de Fàtima, la qual, hores d’ara, encara roman a l’actual església de Vilamajor, en un lloc preferent.

Va cedir terrenys de la seva propietat per obrir un nou carrer que comunicava el carrer Camp d’en Puig amb el carrer de Dalt, anomenat carrer de la Verge de Fàtima.

Va comprar un equip de megafonia perquè tothom pogués escoltar  el repic de les campanes d’un campanar inexistent.

En Josep Rovira Parera, tot indica que va ser una molt bona persona….o potser no, però això és una altre història.

Bibliografia

Agraïments a Azucena Roig, Núria Muntasell , Rafael Bertran i Jordi Nogués per compartir estones del seu temps explicant-me multitud d’històries del poble.

Arxiu municipal de Sant Antoni de Vilamajor.

SARRIÀ SARACHO, Ferran. HISTÒRIA DEL TEMPLE PARROQUIAL DE SANT ANTONI DE VILAMAJOR. https://www.historiesdevilamajor.cat/historia-del-temple-parroquial-de-sant/

Àlbum de la vida parroquial de Sant Antoni de Vilamajor. Volum I. Biblioteca Joana raspall i Joanola. Sant Antoni de Vilamajor.

Fons fotogràfic Francesc Bardera.