Finestres

La funció de  les
finestres era doble:

–   deixar
passar la llum per donar claror a l’interior i la vegada permetre l’entrada de
calor del Sol

–   deixar passar  l’aire que permet  la ventilació de
l’interior i així evitar les humitats

A la Torre Roja podem diferenciar tres tipus de finestres:

•   a la part
inferior trobem un tipus de finestra d’una sola esqueixada  fetes amb els muntants de carreus regulars i
un dintell monolític de tal manera que la ranura es va eixamplant cap a
l’interior, el que dóna com a resultat 
un pas d’obertura de llum molt estreta. Hom sol conèixer aquest tipus de
finestra com a sageteres. En aquest cas, aquesta estructura es deu a la
necessitat de estalviar mur i fer les menys obertures possibles en la part
baixa del campanar per donar més paper sustentant al mur. A mida que l’alçada
s’incrementa, augmenta la grandària de les finestres, ja que el mur en els
pisos superiors ha de sostenir menys pes.  
No crec que la funció inicial de les obertures sigui la de defensar-se
en cas d’un atac sinó que més aviat és causada pel desconeixement que tenien
els mestres d’obres per fer obertures més grans. L’argumentació es basa en què,
normalment, les sageteres es solien disposar en les torres de defensa d’un
castell cobrint els angles morts, però en el nostre cas, les sageteres estan
disposades seguint el recorregut de l’escala interior, no trobant-se en cap
altre lloc. Si realment tinguessin una funció defensiva, el mestre d’obres no
hagués dissenyat una al mur nord on es troba la porta d’entrada, possiblement
la part més feble de la Torre?. El mestre d’obres va dissenyar les sagetes no
amb caràcter defensiu sinó per donar una mica de claror a les escales interiors
en tot el seu recorregut. Aquest mena de finestres solen considerar-se
pre-romàniques (segle IX-X).

•   Al segon
pis trobem quatre obertures, una per cada punt cardinal. Són finestres d’arc de
mig punt amb dovelles i montants de carreus escairats separades per una doble
columna geminada. A l’estar a la part alta de l’edificació ha de suportar menor
pes el que va permetre al mestre d’obres dissenyar una major obertura. Cal
afegir que aquesta mena de finestres són típiques del segon romànic (segles
XI-XII) les quals varen ser  fetes
gràcies als progressos arquitectònics.

Les columnes són un cas a part. Els elements que composen
una columna són:

•  La base:
senzilla, cilíndrica, sense cap element ornamental.

•  La canya:
cilíndriques i sense elaborar.

•  Capitell
trapezoïdal o d’imposta o mensuliformes . És una forma exigida per la mesura
dels murs. La seva austeritat ens demostra la seva antigor, tanta que no
correspon amb la  resta de l’edifici el que
fa pensar que prové d’una altre edificació. Té com a úniques ornamentacions
unes formes geomètriques a la cara externa no havent-hi cap a l’interior. La
sobrietat pot respondre a dues raons: la seva antigor o la manca de diners per
contractar un mestre picapedrer capaç de fer uns capitells molt més elaborats.

 En el
darrer pis tenim dues tipologies d’obertures:

1.-  dues
obertures molt grans situades a les cares sud i nord i que foren obertes per
encabir les campanes durant el segle XVIII. 
Estan fetes amb una arc de mig punt sense valor arquitectònic.

2.- dues  finestres d’arc
de mig punt amb columnes geminades situades a l’est i oest. En aquest cas
el   capitells tenen forma cònica  retallada en els escaires, més elaborats i
treballats el que demostren que foren construïts en una època més tardana,
possiblement al segle XIII

 A
l’interior es poden observar dues finestres:

•   una
tapiada situada en el primer pis , la funció de la qual desconec.

•   una situada entre la planta i baixa i primera planta.

      

  

Porta

La funció de les portes és barrar l’accés de persones de
l’exterior cap a l’interior.

La porta de la Torre Roja es troba inserida dins d’una
obertura formada per un arc de mig punt format per carreus i dovelles de gres
perfectament escairats i de notables dimensions. Per la part interne trobem un
dintell que es recolza sobre dues mensules perdent  l’arc de mig punt.

La porta no es troba arran de terra sinó que cal pujar un
graó.

Les seves dimensions només permeten el pas de persones i no
d’animals.

La porta es troba reforçada per una estructura metàl·lica de
la qual desconec la seva procedència.  La
seva funció seria la d’evitar que els enemics cremessin la portar. Si aquesta
teoria és certa tindríem un element més indiciari que en els seus orígens es
tractava d’una estructura militar.

  

A l’interior trobem dues portes més:

–  la que
dóna accés a l’escala que ens porta al segon pis. Es tracta d’una porta d’arc
de mig punt format per grans dovelles de pedra sorrenca

–   la que
dóna accés de l’escala al segon pis.