Font: Arxiu fotogràfic Centre excursionista de Catalunya |
La fotografia ens
mostra l’arribada de les garbes a la
masia de Can Bassa durant l’any 1925. La
masia es trobava situada al sot de can Bassa, entre can Vila i Vallserena, just
al costat de les granges d’en Bardina.
La masia pertany a la família II amb forma basilical, la que té les golfes
situades en el cos central. A destacar una finestra de llinda plana del segle XVIII i una altre d’arc conopial del segle XVI, el que ens dóna
una petita pista de quan fou construïda. Es va abandonar cap a mitjans del
segle passat entrant en procés de enrunament que va portar a la seva destrucció
a principis del segle XXI.
No hi ha gaire documentació
sobre la masia. Sabem que alguns del seus propietaris foren personatges
influents del segle XVII, com en Josep Bassa i Bertran el qual va assolir el
càrrec de jurat de la universitat de Vilamajor;
o el de Josep Bassa que fou alcalde el 1857, o Josep Bassa Serra alcalde
el 1870.
A tall d’anècdota ,
durant el primer any de la guerra civil espanyola, el govern local estava en mans dels
anarquistes els quals, segons establia el seu ideari, es van dedicar a requisar
totes les propietats per posar-les a
disposició de la col·lectivitat. A can Bassa varen requisar tota la collita
deixant l’equivalent a 250 grams diaris per passar tot l’any la família, una
quantitat del tot insuficient tenint en compte que a la masia no només hi
residien els propietaris i la seva família, sinó també jornalers els quals
ajudaven en les feines de camp i els
quals rebien llit i menjar. Hom és
conscient que amb 250 grams de menjar al dia no dóna per alimentar gaires
boques. Es van haver d’espavilar per no haver de passar gana com al de barrejar
l’ordi i el blat per fer la farina amb la qual feien el pa (que hauria de ser
molt dolent però que aportava calories i, sobretot, treia la gana).
El primer any van
ficar els peus dins de la galleda al ser francs amb els anarquistes. Els
va servir de lliçó per no caure l’any
següent. El segon any de guerra quan arribaren els anarquistes i els d’esquerra
per requisar la collita, els de Can Bassa estaven previnguts i guardaren una
part (el suficient per viure un any) en una cabana que varen construir al mig
del bosc. D’aquesta manera el següent
any fou menys dur que el primer.
Es sap que aquesta
pràctica no fou una particularitat de can Bassa sinó que es duia a terme en
altres propietats: es guardaven els porcs morts en amagatalls o els pernils sota
els rusc d’abella. Malauradament alguns vegades aquest amagatalls es descobrien
gràcies als caçadors requisant-se tota el contingut.
Bibliografia
POCH RUESTES,
Josep. Sant Antoni de Vilamajor. Un poble jove que té arrels en el passat.
1776-1950. Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor.
SARRIÀ SARACHO,
Ferran. Les masies de Vilamajor. El veïnat de Canyes. Quaderns de Vilamajor.
2002
Arxiu fotogràfic Centre excursionista de Catalunya