Informació facilitada per Ricard Camprubí.
En bona part, o
gairebé tot, el patrimoni del priorat de canonges agustins de Santa Maria
de Roca Rossa -en el terme actual de Tordera- es va generar durant els
primers anys d’esplendor. Es reberen donacions de masos, alous, terres, camps,
bordes, cabanes, censos i delmes i també se’n van comprar. Lògicament, tan
aquestes propietats com les rendes que els generaven els drets en altres, es
localitzaven bàsicament en la zona principal d’influència del monestir: les
parròquies més properes dins el vescomtat de Cabrera. Però hi ha un bon gruix
de propietats – generalment disperses i en ocasions molt allunyades de la
canònica- que vénen a ser àrees d’expansió més o menys afortunades, ja sigui al
comtat de Girona o cap al de Barcelona. Precisament, la dispersió del patrimoni
feia que fos de dificultosa administració, més encara en moments de decadència.
Per això, el 1326 el prior Agut deRoca Rossa es va proposar vendre propietats
i rendes a Granollers –probablement Valldoriolf- i altres llocs també apartats,
per comprar-ne de noves més properes a la casa mare a fi de facilitar el seu
control i administració.
Al comtat de
Barcelona tenien propietats en els termes de les parròquies de Santa Maria de
Mataró i Sant Feliu de Cabrera, de Santa Maria i Sant Pere de
Palautordera, també en els de Santa Eulàlia de Corró d’Avall, Sant Sadurní
de La Roca i de Santa Maria de Cardedeu, amés de terres en altres llocs
indeterminats del comtat.
Una d’aquestes propietats és el mas anomenat Masó. Actualment
es conserva un mas anomenat Can Massó Vell en el terme de Sant Antoni de Vilamajor que
identifiquem amb el mas Masó medieval. En el seu moment però era situat en el
comtat de Barcelona, al lloc de Vilarasa de la parròquia de Sant Pere de
Vilamajor. Limitava a orient amb la riera de Vilamajor, a migdia amb
propietats d’en Collet, d’en Pont i d’en Colomer; a ponent amb una propietat
que havia estat d’en Colomer i ara d’en Masó; i a tramuntana amb propietats
d’en Colomer i d’en Masó. Aquestes afrontacions coincideixen amb alguns
topònims actuals en el lloc on es localitza Can Massó Vell: Collet, Colomer o
Vilarasa. La primera notícia que tenim és del 27 de juliol de 1227 quan Bernat
de Vilarasa va fer donació del mas i terres al monestir. Dos anys després
feia testament confirmant la donació del mas que llavors era tingut per
Bernat de Sa Maison. El 1260 el prior Vidal de Roca Rossa va establir el mas a
Ramona de Masó i el seu marit Pere. A principis del segle XVI, Bertomeu Masó va
reconèixer tenir el mas Masó per alou del priorat. El 1669 Narcís Masó va
firmar un debitori per censos i va confessar vassallatge. L’edifici actual és
una masia típica del segle XVII amb portalada d’arc de punt rodó.
Font: http://laraconera.blogspot.com.es/2012/02/can-masso-vell-un-alou-dels-canonges-de.html