Vaja,
sembla que el detall tenia la seva dificultat. Només una persona ho ha endevinat,
es tracta de Josep Maria Estapé.  Felicitats!!!.

La
masia que surt a la fotografia és Can Soler  actualment més coneguda com Germans de Sant
Joan de Déu, situada  darrera del
restaurant de Can Collet del Pla  enfront
que el magatzem que Dia té a la carretera que uneix Sant Antoni amb Llinars.

La masia
rep el nom d’una de les principals nissagues de Vilamajor l’explicació de la
qual requereix un llibre sencer. En aquest article només farem referència a un
aspecte curiós relacionat amb l’arquitectura de la masia.

Es tracta
d’una masia de la família II (carener perpendicular a la façana principal) de
tres pisos d’alçada més una golfa. Un edifici enorme i espectacular fet a l’any
1683 però ampliat  i decorat a principis
del segle XX.

Precisament  fou aquesta darrera remodelació la que va
aportar un elements els quals destaquen sobre el conjunt: les 4 finestres geminades
gòtiques  d’arc  rodó .

Una
finestra geminada és aquella finestra formada per dos arcs idèntics units per
una columna o pilar anomenat 
mainell.  Aquest mena de finestres
varen tenir el seu auge  durant els
segles XV i XVI.  Això vol dir que la
masia és va construir durant aquest segles? No. Ja he dit que la masia data del
1683, data que posa en  l’ornament en
forma d’escut  i dedicat a Sant Martí que
hi ha a la pedra clau de la porta principal. I que vol dir això, que les
finestres són una relíquia de l’antiga casa? No ens  hauria d’estranyar que fos així atès que la
família Soler està documentada des d’antuvi (segle XII) arribant a ser una de les
més importants de la contrada; però les finestres no les varen posar abans del
segle XVII (data construcció de la masia). Les finestres foren col·locades
durant la restauració integral que partí la masia  a principis del segle XX.

 

Voleu
saber la història de les finestres? 

Sant
Pere de Puel·les va ser un monestir benedictí femení  les restes del qual es troben a l’actual
plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de
la ciutat de Barcelona. De l’edifici original de la plaça de Sant Pere
només queda l’església, convertida en parròquia.

El
monestir va ser fundat al segle X amb el patrocini dels comtes
de Barcelona, la documentació més antiga que se’n conserva és l’acta de
consagració de la seva església romànica, que feu el bisbe Guilarà el 945.
El monestir va reemplaçar l’anterior església de Sant Sadurní, que ja existia
alsegle IX. De la construcció del claustre hi ha documents del 1143.

El
conjunt va ser afectat per les desamortitzacions del segle XIX.
El 1873 va ser enderrocat, llevat de l’església, que es va convertir en
parròquia. La comunitat va traslladar-se a una nova seu a Sarrià, al
carrer d’Anglí, on roman actualment.

 Actualment, del conjunt monàstic, només es
conserva l’església, reconstruïda totalment després de l’incendi del 1909 durant
la Setmana Tràgica. L’original era una església romànica, de planta de
creu grega amb absis a la capçalera. Al transepte hi havia una cimbori sobre
trompes sobre el qual es va aixecar al segle XIV un campanar quadrat, anomenat Torre
dels Ocells, s’hi afegiren capelles i altres elements constructius, com un nou
campanar el segle XVIII. 

El
monestir tenia un claustre de dos pisos corresponents al segle XII, romànic, i
al XIV, amb arcs gòtics, respectivament. El claustre va ser destruït, junt amb
altres dependències, el 1873. però se’n conserven deu arcs gòtics del segle
XIII: són a les finques 1 i 3 del carrer Sant Ignasi de Terrassa. Del
claustre romànic se’n conserven tres arcs, amb capitells esculpits, al Museu
Nacional d’Art de Catalunya. Altres fragments són a una Can Soler de Sant
Antoni de Vilamajor i al Museu Santacana de Martorell.

I
com varen arribar a la casa? Com he dit, la família Soler era una de les més
importants de Vilamajor.  Durant la
primera meitat del segle XX el propietari era Francisco  Soler y Cepera , el qual presumia de formar
part d’una nissaga que provenia de Santa Teresa de Jesús. Com veieu una família
important, tant com per poder-se quedar amb una part del claustre i posar-ho en
la seva casa d’estiueig.

Així
doncs les finestres que trobem actualment a Can Soler són  del segle XII i procedeixen de l’antic
claustre de Sant Pere de Puel·les.  Deu n’hi
do!!!