La societat catalana del segle VII es
trobava caracteritzada per l’existència de dos grups molt diferenciats:

Per una banda teníem els visigots, els quals
exercien el poder governamental. Tenien una estructura clànica al capdavant
dels quals  es situava una aristocràcia. Per
altra banda teníem els habitants que es varen mantenir en el territori després
de  la caiguda de  l’imperi romà a occident  amb trets culturals romans molt específics i
diferents d’altres romans “europeus”. 
Eren coneguts amb el nom d’hispanoromans. Solien ser pagesos pobres,
però també hi havia de benestants (noblesa) els quals van anar assolint quotes
de poder dins de l’estructura goda.

Les lluites entre els diferents clans gots
per assolir el reialme eren constants, provocant que els perdedors haguessin de
fugir del territori. Juntament amb ells també havien de marxar els  nobles hispanoromans que els donaren suport
en la seva causa.

A l’altra banda dels Pirineus, al territori
conegut amb el nom de Septimània, que compren el que avui  en dia és el Llenguadoc-Rosselló, hi havia un
reialme visigot, poc vinculat amb el de la península ibèrica. Fou aquest
territori el que acollí a  nombrosos
fugits, tant gots com hispanoromans.

El 711 van arribar a la península ibèrica
els sarraïns els quals la varen conquerir en un tres i no res. Però no contents
amb la nova adquisició, varen decidir travessar la serralada pirenaica i atacar
la Septimània. Els hispanoromans es van veure obligats a tornar a fugir més cap
al nord, cap a territori franc on foren coneguts amb el nom d’hispani

El reialme franc va aconseguir expulsar els
musulmans del seu territori i, aprofitant l’avinentesa, varen conquerir la
Septimània i el nord de Catalunya. Els hispani varen decidir tornar,
primer, cap el 759, a la Septimània on varen rebre càrrecs importants gràcies a
les vinculacions familiars i de clientelisme que mantenia amb la població local
i que varen permetre la consolidació del domini franc  en aquesta regió.

Quan Carlemany va conquerir i ocupar la
Catalunya Vella, es va trobar amb un territori despoblat atès que la majoria de
la població havia fugit cap a  les
muntanyes pirenaiques (i en el cas de casa nostre el Montseny) cercant una
major protecció.  Aquesta població també
se li anomenava hispanii.

El rei franc va pensar en els hispanii  per què repoblessin Catalunya amb un doble
objectiu: repoblar amb aquestos emigrants la Catalunya devastada i formar una
milícia local per fer front, arribat el cas a un nou atac musulmà. A canvi
se’ls donava diversos drets:

–         
exempció del dret de pastura (pacualia)

–         
 no havien de pagar el teloni o imposició
indirecta d’origen romà que gravava el trànsit i la venda de mercaderies; ni
cap cànon o cens eclesiàstic; i el comte no els podria reclamar camp impost.

–         
 les seves terres les posseïen per aprisió
(terra ocupada) es a dir que estaven sense posseïdor al moment de l’ocupació i
en esdevenien propietaris als trenta anys podent-la transmetre als descendents.

–         
per causes menors es podien jutjar
entre ells davant els tribunals que seguien les seves lleis.

Però també tenien obligacions:

–         
anar amb l’exèrcit sota ordes del comte amb altres homes
lliures

–         
 fer la vigilància
i patrullar al interior del comtat

–         
 donar als missi
reials i als prínceps de la família imperial i els palefresos (paraverdi,
es a dir els procuradors) allotjament i costejar-lo.

–         
per causes importants havien d’anar a la justícia del
comte (homicidi, rapte, incendi, pillatge, mutilació, robatori a ma armada i
ocupació violenta de coses d’altres

Quina relació hi ha entre els hispanii i
Vilamajor? Carles el Calb, rei carolingi, va fer dues donacions l’any 862, una
al comte Sunyer i una altre al bisbe Frodoi. En el primer cas el donà un ampli
territori que comprenia tota la banda de ponent del massís del Montseny a
excepció els béns situats a Campins  i a
un villaret conegut amb el nom de Cerdans, que actualment s’identifica amb Sant
Joan de Cavallar més conegut amb el nom de Sant Joan de Can Nadal situat en el
terme municipal de Sant Pere de Vilamajor.

Per què es va fer una excepció? Doncs per què allà hi
vivien uns hispanii. La dada és important per què demostra l’antigor de
l’ocupació de les muntanyes de Vilamajor.

Podeu consultar més informació en
el següents links.

 https://www.historiesdevilamajor.cat/2010/09/frodoi-senyor-de-vilamajor.html

https://www.historiesdevilamajor.cat/2009/08/la-repoblacio-vilamajor-durant-el-segle.html

https://www.historiesdevilamajor.cat/2009/07/unifred-senyor-de-vilamajor.html

https://www.historiesdevilamajor.cat/2008/04/els-visigots-vilamajor.html

https://www.historiesdevilamajor.cat/2008/04/lpoca-romana-vilamajor.html

https://www.historiesdevilamajor.cat/2010/05/origens-de-vilamajor-got-o-roma.html