Bracers: eren els jornalers o les
persones que posaven a la disposició dels demés, a canvi d’un diners o menjar,
la seva força. Solien viure a la casa amb la resta de família. D’això hi havia
i molts de documentats a Vilamajor

Fossers: Persona que té per ofici cavar
les fosses en un cementiri per a enterrar-hi els morts. Ofici necessari donat
que ningu ho volia fer

Mercaders: persones que comerciaven amb
qualsevol objecte. Podien tenir dues modalidats: el pages que un cop a la setmana
(el dimarts) es convertia en mercader al vendre el seus productes al mercat de
Vilamajor; o bé el mercader que anava de masia en masia oferint els seus
productes

Hostaler: Es té coneixement de l’existència
d’un hostal, molt probablement a la Vilanova de Vilamajor. Es tractava d’un
monopoli reial el qual es donava en concessió a canvi d’un pagament, normalment
anual. La seva funció era acollir aquells que estaven de pas i tenien prohibida
la prostitució i al revenda d’articles.

Traginers: Un traginer és
una persona que treballa transportant mercaderies, usant bèsties de càrrega com
el cavall, el ruc, la mula o el bou. Durant molts anys
feren possible l’intercanvi tant de mercaderies com d’informació entre masos,
pobles i ciutats. Vilanova de Vilamajor fou un punt de trobada, parada i
descans dels traginers i a la vegada veneraven al seu sant, Sant Antoni.

Mestre de
minyons:
ofici que anava a càrrec del consell de la universitat.  Un dels principals problemes era l’assistència
dels nens a l’escola. El pagès preferia que els seus fills es dediquessin a
donar-li un cop de ma a les tasques quotidianes que no pas anessin a l’escola.
Malgrat tot, sabien que l’educació dels nens era important per això sempre
posaven la mateixa excusa: l’escola està massa lluny de la casa. La universitat
va posar fil a l’agulla i el  15/8/1688
van decidir que durant nou mesos s’ensenyarà a Sant Lleir i 3 mesos a
l’església (això dona una idea que Vilanova de Vilamajor estava més habitada
que Sant Pere de Vilamajor). El primer mestre documentat és de l’any 1687 i
correspon, com no podia ser d’altra manera, a un mossèn, Joan Gorgol.
Posteriorment han hagut el 1688 en mossen Matheu Sentenach, reverend Francesch
Bou l’any 1688, Antoni  sabater fins el
1690. Pere Miquel Perpunter o el Pere Gesaz.

Donzelles:Dona no maridada al servei
d’una senyora. Eren les minyones. Solien ser les  filles dels amos de les masies, les que no
havien tingut sortida religiosa o bé no s’havien casat amb un hereu.