La darrere glaciació que va patir Catalunya va succeir fa 10.000 anys. En
les primeres etapes postglacials es varen desenvolupar els boscos caducifolis,
especialment a les zones més baixes del municipi. L’arbre predominant fou el
roure martinenc.
La conquesta antròpica del territori durant el període iber i romà va
comportar la gradual substitució dels roures per les alzines i les pinedes a
les zones menys humanitzades, i el garric allà on la presència de l’home era més gran, formant
les conegudes garrigues. La causa del canvi es deu a la millor adaptació que
tenen aquestes espècies als sols pobres, producte de l’acció de la ramaderia i
dels focs causats per l’home per guanyar terreny conreable.
Durant l’edat mitja, la principal activitat econòmica fou l’agricultura i
la ramaderia la qual, a causa d’un
augment demogràfic, es va expandir a base de destruir boscos. Es varen rompre
enormes extensions de boscos amb l’objectiu d’aconseguir pastures pels ramats, especialment a les zones més
enlairades, i espai pels diferents tipus de conreu, especialment a les zones
més baixes i planeres. La garriga va tenir la seva major expressivitat durant
aquest període.
Malgrat tot hagueren d’haver rouredes significatives a les zones més altes
les quals varen donar nom a masies com Rovira al veïnat de Santa Susanna. El
roure es va convertir en un arbre de vital importància a les zones altes del
municipi atès que amb el seu fruit (el gla) s’alimentava al bestiar porcí,
important en la dieta medieval. La diferències en èpoques pretèrites és que no
naixia espontàniament sinó que era plantat per l’home.
Posteriorment amb l’ocupació massiva
del bosc al llarg dels segles XV fins al
XX va provocar un descens important de la massa arbòria, restant només clapes
boscoses d’espècies que creixen ràpidament en sòls molt pobres: les alzines i
les pinedes. Cal afegir la introducció d’espècies d’arbres que donaven un
rendiment econòmic, malgrat no ser autòctons de la zona: castanyers
(aprofitament dels fruits), avetoses ( per la industria naviliera), fagedes
(aprofitament de la fusta),etc.
No fou fins a finals del segle XX i començament del segle XXI, que la
conscienciació humana per la protecció dels boscos que provocà un enormes creixement de les
masses arbòries i la reaparició i expansió de les rouredes. Puc afirmar que
hores d’ara el bosc es troba en la seva màxima expansió des de abans de l’època
romana.
Bibliografia
GORDI i SERRAT, J; VILAGINES SEGURA, J. La
evolución del paisaje forestal de la
llanura del Vallès (Barcelona) hasta el siglo XII. Actas de la II reunión
Historia forestal. Cuadernos Sociedad espanyola de ciències forestales 16. Pag
167-172. 2003.