Històries de Vilamajor

Fotografia nº 4: Can Clavell

Font: Centre excursionista de Catalunya

No vull fer un estudi acurat sobre la
història de la masia de Can Clavell, 
entre d’altres raons per què hi ha per escriure un llibre i no pas un
article. Per aquesta raó a l’article només donaré a conèixer algunes de les
peculiaritat de la masia.

La masia 
és del segle XVI, del tipus II amb carener perpendicular a la façana
principal. El cos principal va ser construït el 1574 i ampliat el 1798
donant-li més alçada i desviant el carener provocant una asimetria a la façana,
i que la porta principal quedés desplaçada del carener. Està composada de
planta baixa, planta primera i golfes destinades a habitatge. També consta
d’uns cossos adjacents construïts posteriorment i que tenen la funció de corts
i magatzem. Les parets originals són de pedra i fang, i d’obra de fàbrica
algunes de les parets dels laterals. El 5 d’octubre de 2011, el Ple del Consell
Comarcal la va declarar com a bé cultural d’interès local.

Font: família Clavell

La masia es troba forma part d’una extensa finca de 10 ha (des de Ca la Laia
fins els Ametllers i de Can Son a la riera de Vilamajor) que  es caracteritza per tenir diferents hàbitats
amb presència de molts mamífers i micromamífers (ocells, amfibis, rèptils i
invertebrats), un arguments suficients per ser considerat un refugi de fauna
salvatge amb l¡objectiu de protegir-ne les comunitat d’animals i el manteniment
dels equilibris biològics existents.

Sobre l’etimologia del topònim Clavell es
sap que deriva de CLAVELLUS, paraula llatina que significa CLAU. Estudis
recents han demostrat que Can Clavell es trobava situada dins del castell de
Vilamajor i es sap que al  1151
existia  una farga a Vilamajor sota
control comtal la qual, tot indica, es dedicava, entre altres coses, a fer
claus, un objecte molt preuat per la construcció de nombrosos estris de fusta.
Era molt comú que les fargues estiguessin situades dins del recinte emmurallat
protegit d’atacs exteriors atesa la seva importància (fabricació d’armes en cas
de setge).

També es sap que la dida que cuidà al fill
de Berenguer IV i Peronella , al qual varen anomenar Alfons I de Catalunya i II
d’Aragó dit el Castor o el Trobador  (per
mes informació cliqueu  https://www.historiesdevilamajor.cat/2008/07/alfons-ii.html
), era una tal Loreto que provenia de Can Clavell.

Però el segle XI no fou l’origen de Can
Clavell, ja  que durant l’època romana hi
havia assentaments humans en aquest indret, la troballa de ceràmica romana així
ho demostra. Podria pertànyer a la vila romana de Villa Maioris?

Bibliografia

Actes ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. Segles XVII- XVIII

Inventari patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya

Ordre de l’11 de novembre de 1996 del departament d’agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat de Catalunya

Ple del Consell Comarcal del Vallès Oriental de 15 de febre de 2012


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *