Històries de Vilamajor

La plaça del Montseny de Sant Antoni de Vilamajor

El divendres dia 10 de desembre a les 19  hores en el Patronat de SAV es farà la presentació
del projecte de millora i adequació de la plaça Montseny i del seu entorn.

https://www.santantonidevilamajor.cat/actualitat/noticies/presentacio-del-projecte-de-millora-i-adequacio-de-la-placa-montseny-i-del-seu-entorn.html

Aprofitant l’avinentesa us vull donar a conèixer la
història de la plaça  i la seva
cronologia al llarg del temps.

El nucli vell de SAV es troba
format pels carrers Vell, França, Nou i Camp d’en Puig, seguint el recorregut
de l’antiga strata mercadaria que
unia Cardedeu amb Sant Celoni.

La disposició dels carrers no
permetia l’existència d’una plaça, entesa com el punt neuràlgic i principal de
la vila i lloc de trobada de tots els vilatans i vilatanes. L’únic indret que exercia
aquesta funció era l’antiga plaça de l’Església, actual plaça Joan Casas, un
espai obert originat per la confluència dels carrers Vell, Nou i França. Aquest
espai és petit i, temps enrere, destinat gairebé tot a la circulació de
vehicles, insuficient per acollir activitats culturals.

 Cal afegir que durant la
segona meitat del segle XIX es va posar de moda a Catalunya el moviment
higienista, el qual propugnava la creació d’espais naturals on la gent pogués reunir-se
  i passar l’estona esbargint-se . Aquest
moviment fou prou important en grans ciutats com a Barcelona, on aquest espais
es van anomenar “Parcs”.

A finals del segle XIX i
principis del XX, SAV va viure, especialment durant l’estiu, un augment
considerable de la població gràcies a La Colònia, gent acabalada de BCN que
cercaven aire pur i sa. Ells van ser els principals impulsors de la creació d’una
plaça pública, com les de BCN, on poder-se reunir còmodament.

L’ajuntament n’era conscient
de la necessitat de dotar al poble d’una plaça pública però es trobava amb el
problema de trobar-ne l’espai.

En un primer moment es va pensar
en  la plaça Riera perquè tenia tres
característiques que la feien idònia:  situada
en ple centre del nucli, la seva grandària i la proximitat a la plaça de l’Església.

El problema era la seva
adquisició. La propietat  requeia en les
monges de Sant Pere de Puel·les  les
quals no estaven disposades a regalar-ho però si que en volien vendre-ho. La
qüestió de tot plegat era que l‘ajuntament no disposava de diners que en
demanaven per la seva compra i el que proposava era una cessió. Les gestions
van durar molt anys i es mereixen un article a part.

Tot, però, va canviar el 16 de
febrer de 1896 quan Catalina Illas, resident a Blanes i propietària de can
Perpunter (actual ajuntament), va posar a disposició de l’ajuntament el terreny
que tenia en propietat situat al final del carrer Nou, just en la confluència amb
la carretera de Sant Llorenç Savall a Llinars la qual s’estava construint en
aquell moment.

L’ajuntament, que estava
interessat, va crear una comissió, encapçalada pels regidors Domènec Pruna
Pujol  i Narcís Planas Barnils, encarregada
de negociar amb la propietària.

 El 23 de febrer, la Comissió
comunica al Ple de l’Ajuntament que s’ha desplaçat fins a la vila de Blanes,
amb un càrrec de dietes de 25 pessetes,  
on ha pogut parlar amb  la senyora Illas arribant-se a l’acord que
ella vendrà les 12 quarteres, del camp anomenat
 del Saltadó, per 2.000 pessetes sempre  i quan sigui destinat a plaça pública  i amb el benentès que la propietària procedirà
a rebaixar el terreny per posar-ho al mateix nivell que el carrer. 

 El dia  5  d’abril
de 1896 el ple de l’ajuntament autoritza la compra del camp del Saltadó a canvi
de 2.000 pessetes.

Aviat l’ajuntament va allargar
el carrer Nou fins a la carretera permetent la construcció d’habitatges a la
banda esquerre, la que no donava al nou parc públic.

A la cantonada amb el carrer d’Alfou
(Plaça del Montseny número 1) ja existia la casa dels Pibernat, edificada al
1890. Posteriorment es va construir  la número
2  i 3 a l’any  1910. La número 4, anomenada can Riera,
desconec quan va ser construïda però hauria de ser al voltant de l’any 1910.

 

La plaça rebia el nom de Plaça
Nova (quina originalitat!!). El nom es va mantenir fins el 17  d’octubre de 1911 on es va canviar per Plaça
del Montseny posant-se una placa amb en nou patrocinada per Esteve Riera.

En la imatge anterior es pot
observar (el primer habitatge de la dreta)  la casa d’en Riera. Al 1974 es va enderrocar i  es va construir  l’edifici on actualment trobem el BBVA.

Però no tot van ser flor i
violes. La urbanització del carrer Nou, en el tram comprés de la plaça Nova o
Montseny, va significar que quan plovia molt les aigües provinents de la serra
de Sant Lleir recorrien tot el carrer Nou provocant desperfectes  en els habitatges. És per aquesta raó
que  moltes entrades de les cases de dit
carrer encara són visibles els mecanismes que permetien ancorar una fusta per
evitar que l’aigua entrés dins dels habitatges.

 

La plaça es va convertir en el
punt de trobada i nou centre neuràlgic del poble. El 6 d’agost de 1916 s’autoritza
a la comissió organitzadora de la Festa major aixecar un tendal on realitzar
els concerts que s’havien programat sempre i quan no es produís cal mal ni en
els arbres plantes noi en el ferm.

No se que va passar però
a l’any 1917 s’hagueren de plantar acàcies a la plaça.

L’edifici que veiem a la imatge superior es va construir l’any 1970. Al costat, a sobre de la pastisseria Sant Llehí, hi ha un edifici que es va construir l’any 1981. 

Actualment la plaça és així.

En el futur la trobarem així.

BIBLIOGRAFIA

Actes ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *