Quan, després dels resultats de les eleccions municipals de l’any 1931, a
Catalunya i Espanya es va proclamar la Segona República, la situació de l’ensenyament
públic en el nostre país era, en línies generals, molt deplorable. Així, malgrat que arreu d’Europa bufaven vents de renovació pedagògica,
Escola Nova i pedagogia activa, la situació de l’ensenyament primari i públic a
la comarca del Vallès, com a la resta de les comarques catalanes, denotava
alguns mals crònics. El lamentable estat dels edificis escolars, l’insuficient
nombre d’escoles i la migradesa de l’oferta de places escolars, els mètodes
anacrònics que sustentaven l’ensenyament a les aules, el marcat accent espanyolista
del sistema escolar, el llast pesat d’una influència catòlica i tradicional
massa persistent o la deficient formació i preparació pedagògica dels mestres
serien clars símptomes de les malalties d’un sistema educatiu públic que, a la
vegada, estava sotmès a la competència d’un ensenyament religiós de caràcter confessional que gaudia de la confiança dels grups socials més influents,
sobretot en les poblacions més importants.
La política educativa va ser una de les prioritats del nou règim republicà instituït
després del mes d’abril de 1931, sota la direcció del català Marcel·lí
Domingo al capdavant del Ministeri d’Instrucció Pública i del valencià Rodolf
Llopis en la Direcció General de Primera Ensenyança. Malgrat que la intensitat
de les iniciatives desplegades i de les millores assolides sigui diferent segons els
períodes, ningú no pot negar que el balanç global és positiu.
Una de les fòrmules més esteses fou la contrucció de noves escoles. Es varen construir fins a 16.000 de noves!!! Entre elles una a Alfou.
Entre el 1931-1933 es varen començar a construir les noves escoles que havien de donar satisfacció a la població d’infants que vivien a la zona rural situada entre Cardedeu i Llinars, Cànoves i Sant Antoni, formada per multitud de cases de pagès. Pel que diuen els veïns, sembla que les obres no es varen finalitzar (mancava acabar el sostre).
Antoni Mora Vergés, un coneixedor de Catalunya com hi ha pocs, em va comunicar la troballa de les restes de l’edifici, facilitant-me unes fotografies.
No deixeu de consultar els web de l’Antoni. Val la pena!!
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/
Trobareu molta informació interessant de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor.