Mercè Aventín és una medievalista formada a la Universitat de Barcelona on
va treballar com a professora al departament d’història medieval. Durant la
seva carrera com a investigadora ha estudiat molts temes, però essencialment
s’ha centrat en Vilamajor. Així doncs, s’ha 
de remarcar  la seva tesi de
llicenciatura, dedicada aquest àmbit geogràfic, i la seva tesi doctoral que
versa sobre el Vallès a la baixa edat mitjana.

Mercè Aventín  s’afegeix a altres
historiadors  en l’estudi de Vilamajor
donada l’excepcionalitat de la seva documentació: una làpida de l’any 872, una
requesta de béns de mitjans del segle X i el políptic  sobre els comptes del palau comtal i dels
fisc del segle XII.

L’any 1990, la editorial Ausa publica el llibre Vilamajor 872-1299. de
la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme, una contribució
important a la divulgació de l’etapa medieval del Vallès. La impressió del
llibre va ser  possible gràcies a l’ajut
proporcionat  per La Rectoria, grup de
persones vinculades al món de l’art que, interessades en la difusió de la
cultura, han aportat per del finançament d’aquest treball.

L’estructura amb què Aventín ha dividit el seu llibre és força clara. La
primer apart, titulada Del present cap al passat, està dedicada a
introduir als lectors en la geografia, tant física com humana, amb la intenció
d’apropar al lector  la realitat de
l’indret objecte d’estudi per aquells que no el coneixen. Hi ha una part
dedicada  als poble de Sant Pere i Sant
Antoni, fent-se una primera aproximació històrica de l’edat mitjana a través de
la descripció arquitectònica dels edificis religiosos i de les masies que
encara es conserven.

La segona part, dita el poblament, s’inicia amb la presentació de les
fonts. Cal afegir també, que per fomentar les seves hipòtesis i crear-ne de
noves no ha utilitzat solament documents escrits sinó que s’ha ajudat de la
toponímia. Hi ha una part dedicada al desenvolupament  del poblament de les dues poblacions de Vilamajor.

La tercera part del llibre ha estat utilitzada per analitzar la societat.
Per fer-ho l’ha dividit en dos capítols que tenen un denominador comú: en el
primer es fa referència ala pagesia i a la monarquia i s’exposa  l’administració comtal, els béns i els drets
del comtes-reis i els privilegis reials de Vilamajor; en el segon parla de la
pagesia i l’església, en el qual s’intenta demostrar el funcionament de  la seva administració (senyorial i religiosa)
i el proveïment dels serveis espirituals.

Acaba el seu llibre  amb unes breus
conclusions que tornen a plantejar alguns dels problemes exposats al llarg del
llibre i intentar valorar la manera en què han estat analitzats.