Des d’antuvi sempre s’ha relacionat el terme villa amb l’època romana i és per aquesta raó que l’antiguitat de Vilamajor (Villa major)s’atribueix a l’època romana. Però, que hi ha de cert en aquesta afirmació?.
L’arribada dels romans a casa nostra va significar la caiguda i/o assimilació dels pobles ibèrics, els quals tenien els seus assentaments en llocs alçats amb l’objectiu de millorar la seva defensa davant d’un atac dels seus enemics. Els romans no van seguir el patró urbanístic iber i varen traslladar els centres de producció agrària a la plana, al costat de les vies de comunicació i vora dels cursos fluvials, concretament en les fèrtils terrasses al·luvials. L’explotació rural romana rep el nom de fundi en el qual es produïa cereals, vinya, olivera, hort i l’explotació del bosc. Al centre, en una posició assolejada i airejada tenim la casa principal, el domus.
Les invasions germàniques (gots) del segle V i VI significa la transformació de les darreres explotacions agrícoles romanes i les seves zones residencials adjuntes, en una nova àrea de transformació i emmagatzematge. Les inversions no anaven destinades a la creació de nous espais residencials sinó a la protecció del centre productiu mitjançant muralles, torres o fortificacions. Ara tenim nous assentaments més petits i més dispersos els quals reben el nom de villa, villae, villicus…
Al llarg del segle IX-X a través de la documentació es comprova que a la Catalunya Vella, la unitat bàsica de divisió del territori i d’assignació de propietats a més de ser l’escenari on els senyors obtenen els censos o serveis i on es desenvolupen les solidaritats locals o veïnals és la vil·la (villae). La seva principal característica de les vil·les és la disposició d’un terme propi, fixat o reformat progressivament, on radiquen altres villares i llocs de residència pagesa, les terres de conreu i un nombre limitat de recursos pecuaris o forestals.
Després de llegir les argumentacions, a hom li ha de restar clar que el suposat origen romà, en base a l’anàlisi toponímic, no és cert. En tot cas, l’antiguitat màxima que podem atribuir a Vilamajor és durant l’època visigoda (sempre en base a l’estudi toponímic). Arguments a favor tenim Vil.la Goma (actual Sant Antoni), un topònim de clar orígen germànic (Gotmar) i el qual podria tenir el seu origen al segle V o VI. Però també hem vist que el sistema de vil·les perdura fins l’arribava dels carolingis al segle IX (que van imposar la divisió del territori en parròquies i que va donar donar a l’edificació de la primera església, suposadament regida pel prevere Orila)), per tant, tenim entre 300 i 400 anys on s’ha pogut desenvolupar les diferents vil·les existents a Vilamajor (villae bruggaries, villae cannes, villae rasa, villae maioris, villae goma).
Aquest article no ens permet datar amb precisió la fundació de Vilamajor però si que ens permet acotar-ho (sempre des del punt de vista toponímic)als segles V i IX.
Per saber més MART CASTELL, R. (2006) – Del fundus a la parrochia, transformacions del poblament rural als territoris catalans durant la transició medieval