Segons dades del
padró del 30 d’abril de 1936, a Sant
Pere de Vilamajor habitaven 726 persones, de les quals 157 estaven censades al
nucli urbà, 79 dones i 78 homes. Per
grups d’edat el més nombrós eren els situats entre els 18 i els 65 anys (99 persones), seguits pels
menors de 18 (49) i els majors de 65 (9).
Quins oficis
tenien? El grup més nombrós correspon als pagesos (27) fet normal tenint en compte que Sant Pere tenia una
economia eminentment agrícola. Els
pagesos que vivien al nucli havien de ser, majoritàriament, treballadors
assalariats, sota les ordres dels propietaris de les masies i dels terres de
conreu. La resta d’oficis que trobem
representants son:
Un jardiner (Carles Llobera Sagrera), tres peons, dos
boscaters (Jacint Pujol Ozerans i Ramon Planas Vila), dos ferrers (Esteve
Sauqué Rech i Joan Sauqué March), dos
barbers (Pere Ozerans Bassa i Joaquin
Planas Vila), dos carnissers (Ramon Gratacós
Galmes i la seva esposa Maria Subirana
Casanova), un farmacèutic (Àngel Gratacos Galmes), un dentista (Joaquim
Gratacos Galmes), un flequer (Joan Pujol Rovira), un xofer (Josep Llobera Taló),
un propietari , dues serventes, un comerç (Pau Llobera Sagrera), un ferrer (Agustí
Rosas Lladó), un fuster (Salvador Ozerans Moret), el mestre nacional (Ramon
Illas Gratacos), un carboner (Salvador Codina Monfolleda), el sacerdot (Moises
Geli Maime), l’agutzil (Narcís Cot Burjats) i la mestressa nacional (Elvira Castarlenas
Ricard).
Bibliografia
Cens Sant Pere de Vilamajor 1936