La campana,  anomenada Teresa, fou forjada a l’any 1940, possiblement en substitució de l’original la qual fou destruïda durant la guerra civil. No sabem la seva procedència  ni qui la va fabrica, ni tant sols si el seu destí era el seu emplaçament actual: l’ermita de Sant Jaume de Rifà. Segons els guardes de l’ermita, la campana va venir d’un altre indret, possiblement d’una altre ermita, però desconeixen exactament quina. també ens diuen que no va venir a l’any 1940 sinó molt més contemporàniament.

Ja tenim un altre misteri a descobrir.

La vil·la de Rifà existia ja el 941 i des d’abans del 1002 pertanyia al
monestir de Sant Cugat. Hi fou construïda una capella dedicada a sant Cugat
(1098), i als s. XII i XIV s’hi establí una comunitat de monges donades. Com
passà amb la majoria d’esglésies dedicades a sant Cugat, pel fet que se’n
celebrava la festa el mateix dia que la de sant Jaume des del s. XIV, la
capella fou dedicada també a sant Jaume, que acabà desplaçant l’antic titular.
El convent s’extingí vers el 1360. Resta l’antiga capella amb l’absis i els
murs, però no la volta, de l’antiga església romànica del s. XI

Part de la volta va ser refeta al segle XVIII, juntament amb d’altres
modificacions, més antigues, com el portal adovellat de migdia. És adossat al
mas de Rifà, que té un bonic portal adovellat i fa un petit grup amb dues cases
més