La finalització de
la crisi del segle XIV va comportà que les economies pageses deixessin de ser
autàrtiques. El pagès ja no produïa tot allò que necessitava sinó que
encarregava a terceres persones una part del procés de producció, fet que
garantia una major qualitat del producte. Els oficis, els artesans van començar
a multiplicar-se i establir-se en nuclis poblats.
Els oficis laics es
van anar desenvolupant a la societat
vilamajorenca a mesura que el creixement econòmic i el nombre d’habitants
augmentava. No podem obviar que Vilamajor fou una de les principals poblacions
del Vallès oriental, solament superada per Granollers i Sant Celoni.
Dues eren les
principals figures dins dels oficis o artesans: el mestre o cap de l’ofici, i
el deixeble o aprenent. Amb la imposició
del sistema de l’hereu, el nombre
d’aprenents va augmentar considerablement, ja que era una de les sortides
laborals que tenien els germans de
l’hereu.
El
treball de mestre d’un ofici hauria d’estar força ben remunerat ja que per
exemple, el fuster Esteve Bachs, l’any 1522,
va comprar una part d’una casa de Vilamajor per 56 lliures. Tenint en
compte que el 1524, 56 lliures eren
iguals a 1120 sous, amb el valor de la casa podria haver adquirit 4565 litres
de blat. Si un salari d’un jornaler
oscil·lava , al segle XVI, entre 350 i
490 litres, tindrem que amb el capital invertit per Esteve Bachs es podria
haver mantingut entre 9 i 13
persones. Un altre exemple: el fuster
Pere Auzerans en va adquirir una casa sencera per 100 lliures a Joan Tremunt.
Tenint en compte que el 1524, 56 lliures eren iguals a 1120 sous, amb el
valor de la casa podria haver adquirit 8153 litres de blat. Amb el capital
invertit per Pere Auzerans podria haver mantingut una persona entre 16,6 i 23,2
anys.
No
tothom que tingués un ofici el podia realitzar. Hi havien oficis, els més
necessaris, que eren monopolis reials, o sigui, el Rei era l’únic que podia
autoritzar-los (https://www.historiesdevilamajor.cat.es/2008/10/propietats-reials-vilamajor-1668-1669.html). La fleca, la carnisseria (,https://www.historiesdevilamajor.cat.es/2012/03/la-carnisseria-de-vilamajor.html) la taverna, la saladura, moliners entre d’altres. L’avantatge era que només els
autoritzats podien exercir-los i, per tant, sense cap mena de competència. A
Vilamajor tenim el molí de dalt i d’avall (https://www.historiesdevilamajor.cat.es/2012/03/fotografia-n-5-el-moli-de-can-derrocada.html) o la farga de Can Clavell (https://www.historiesdevilamajor.cat.es/2012/06/les-fargues-de-vilamajor.html).
Un
exemple clar el tenim l’any 1690, el diumenge 15 d’octubre, on reunits els consellers de la universitat
de Vilamajor, van deliberar que Josep Cortés i Ram, juntament amb un altre
conseller, vagi a Barcelona amb els privilegis de la universitat, que foren
atorgats pels Reis d’Aragó al ser-li
concedits el rang de carrer i braç de Barcelona, i que dits consellers
consultin amb un advocat si en virtut dels privilegis, Vilamajor pot tenir
fleques, tavernes i demés arrendaments. No sabem el
resultat de dita gestió, però es té coneixement que en dates anteriors existia
una carnisseria, una fleca, un hostal i una taverna, oficis controlats per la
monarquia espanyola i que només es podien duu a terme amb un permís reial. Dues
poden ser les explicacions: per una banda, que s’hagués efectuat la sol·licitud
pel nucli de Sant Pere de Vilamajor, exclusivament, ja que Vilanova de
Vilamajor podia gaudir de dit dret al ser població reial; o per altra banda,
existirien els oficis com si fos un “concessió” que fa el Rei a la vila de
Vilamajor, o sigui, el consell ho controla i ho gestiona a canvi d’un cens per
la tresoreria monàrquica. Personalment m’inclino més
per la primera proposta atès que la
fundació de Vilanova de Vilamajor respon, segons la Mercè Aventin, a la
necessitat per part del comte de tenir un nucli habitat controlat per ell i no
pas per l’església, com succeïa a Sant Pere de Vilamajor. Com a nucli comtal,
es de calaix que els monopolis controlats pel casal de Barcelona els situés a
la nova població. Un exemple el tenim l’any 1521 el Rei estableix a
Joan Saig, paraire, dues cases i unes feixes a Vilanova de Vilamajor.
Els oficis han estat nombrosos i diversos.
Coneixem de l’existència, a Vilamajor,
d’oficis com sastres, sabaters, fusters, ferrers, teixidors, paraires,
semolers, cirurgians, físics, basters, llamborders, drapers, fossers, mestres
de cases i mercaders. Un exemple el tenim l’any
1553 on, segons el fogatge, hi havia 3 teixidors, 4 paraires, 1 sastre,
un fuster a Vilamajor. Un nombre important i que representaven un 11% de la
població total.
I, segurament, malgrat que no hi ha dades que
ho corroborin, hagueren altres oficis, per què no podem deixar de banda que
Vilamajor era una poble amb mercat, el qual ja es troba documentat el 1067, i
com a tal hauria de tenir una concentració força gran de menestrals.
Una
de les feines que més es desenvolupaven a Vilamajor eren les relacionades amb
el bosc i la muntanya, les quals han estat magníficament descrites per Josep
Maria Garcia Burdoy en el Quaderns de Vilamajor 4 . La producció
generada a les muntanyes eren transportades pels traginers des dalt fins
Vilanova de Vilamajor on es redistribuïa a altres localitats. El patró de la
Vilanova de Vilamajor era el mateix que l’actual, Sant Antoni, el qual ha donat
nom al poble, i a voltes és el patró dels traginers. Les necessitats dels
traginers i de les seves muntures (cavalls o ases) eren perfectament satisfetes
a Vilanova.
Blibliografia
Actes ajuntament de Sant Pere de Vilamajor