Anteriorment vaig publicar un article sota el nom de: “Les Pungoles,
una urbanització amb noms d’arrels históriques“, del senyor Pere Balanyá. L’actual article del senyor Jaume Carreres, es complementa del publicat pel senyor Balanya aconseguint, pels que esteu interessats, tenir una visió general de l’origen i història de la peça de terreny coneguda com les Puingoles i que a finals de la dècada dels seixanta va donar lloc a la urbanització que du el mateix nom.
En Jaume Carreres diu:
Aquest treball el vaig llegir amb especial interès com a descendent del mas Pungol de Vilamajor, i el fet que els
estiuejants de la urbanització de les Pungoles vulguin cercar els seus orígens i la seva historia m’han fet decidir a
exposar en aquestes
pagines un tema que no m’hauria pensat mai que ultrapassés l’interès particular de la meva família, per la qual cosa exposaré per grups una
sèrie de temes relacionats amb
aquest cognom, convertit actualment en nom geogràfic, i
el possible motiu i origen del pas del masculí Pungol al femení Pungola; car el
pas del singular Pungola al plural Pungoles ja fou explicat
detalladament en l’esmentat article.
En primer lloc a finals del segle XVI regia aquestes terres l’Honorable Andreu Pungol del mas1, casat amb Elizabeth. El matrimoni
tingué, entre d’altres, una filla2: Paula Pungol del mas, nada a la
Freixeneda3. Aquest Andreu Pungol del mas, major, morí havent rebut tots els
sagraments el 28 de gener de 16074; resta hereva i propietària del
mas Pungol la seva filia Paula Pungol del mas5, la qual es casa amb Pere Serra, pagès de Sant Julia del Fou, el 16256, possiblement
amb menys o igual poder econòmic car
afegí al seu cognom el de la dona i s’anomenaren Pere Serra i Pungol ell i tots
els seus descendents7. D’aquest matrimoni nasqueren a la
Freixeneda Pera-Jaume Serra i Pungol, que fou
batejat el 12 de juny de 1630, essent padrins Jaume Perera, i
Margarida Serra, de Sant Julia del Fou8; i Jaume-Joseph Serra i Pungol, el
13 de juny de 16369, masover que fou del mas Castellar10. Al cap de poc temps morí el seu
marit, Pere Serra i Pungol, i esposa en segones núpcies Jerònim Sola, el 2 de gener del 164311, que igualment uní al seu cognom
el de la seva dona i s’anomenaren Jerònim Sola i Pungol, ell i els seus
descendents; amb la qual cosa s’originaren al mas Pungol dos cognoms compostos
diferents: els Serra i Pungol i els Sola i Pungol.
El 25 de setembre de 1663 Jaume-Joseph Serra i Pungol, fill del primer
matrimoni, esposa Mana (Parera de Canyes?)12, del qual matrimoni hagué
Mariangela Serra i Pungol13.
Mentre Paula Pungol del mas testa amb el notari públic Antoni Llestart, de Carde-deu14. Però la mort del seu segon marit i la
impossibilitat per malaltia d’aixecar-se el llit feren que el 6 de juny del 1665 redactés un
codicil amb el testimoni de Joan-Pau Gual de la torre, i Pere Fabregas, de
Cardedeu15; morí finalment el 2 de maig de 1679.
El 25 d’agost del 1701 la seva néta Mariangela Serra i Pungol es casa
amb Josep Carreras Vinyamatas, treballador de Sant Pere de Vilamajor17, de la branca dels Carreres de Casa Carreres de Girona,
establerts al segle XIV a Vilamajor (En Pere
Carreres, i la seva muller Clara), una rama de la
qual passà el 1822 a Sabadell (Josep Carreras Vesa), on crearen noves famílies,
entre elles els Carreras i Sallares, que van passar
a Barcelona, vers el 1885, línia de la qual descendeixo.
Malgrat que anomenar les dones en general i a les vídues en concret amb
el cognom feminitzat del marit sigui un costum habitual a Catalunya, així per
exemple tenim una Barthomeua Pungola vers el 1543, igualment en el llibre de
baptismes amb data 21 de desembre de 1591, al registre -Pongol- llegim […]
magdalena pons guola filia de Joan pons gual y […], o al “Manual deis Inventaris sependran en lo terma de Vilamajor
per mi narcis torrella rector y notari de dit terme”, que si algú el
consulta cal anar amb compte per no confondre’l amb el “Llibre
d’Inventaris y Encants rebuts de temps y en poder del Rnt Rafel Derrocada
prevere rector de Vilamajor”, ambdós amb d’altres llibres de capítols matrimonials i varis en la capsa 83, al
“Inventan deis bens mobles y immobles deis filis de Andreu Pungol del
mas”, diu entre d’altres coses: <<[…] nos Elisabet pungola vídua ¿nelsta? quondom Andreu Pungol
agricultoris […] dita Elisabet pungola vídua […]>>, efectuat “in manso
pungol del mas” amb data 14 de juny de 1621, cal dir que no parla
deis filis malgrat el títol, car és un inventari de la vídua.
Malgrat aquests antecedents i molts més que podríem localitzar he exposat breument la biografia de Na Paula Pungol del mas perquè fou la primera dona propietària del mas Pungol18, ja de
soltera i possiblement força jove, perquè quan es casa ja fa divuit anys que és difunt son pare, i onze anys més
tard encara té filis, i a la vegada dues voltes vídua, considero que aquest va ésser l’origen
de denominar les terres de can Pungol “les terres de la Pungola”, ja
sia com a hereva i propietària, com
per deixar clar que al mas habitava el Serra o el
Sola, però que les terres
eren de la “Pungola”,
o pel costum català de
feminitzar els cognoms de les vídues, “les terres de la vídua Pungola”19.
Pel que
respecta al prenom més cognom (Pon? + Gual), o al cognom (Pungol), l’antecedent
més antic del qual, a Vilamajor, el tenim en Guadall (s.
XI), i més concretament en el seu nét, anomenat Pons Guadall, al segle XIII20; amb tots els respectes, personalment fins que no localitzi documents que enllacin els diversos personatges, al respecte em decanto per pensar que fou un Pons Gual posterior, car els fills de Pons Guadall foren Pere Guadall, i
Guillem Guadall; per tant des de la meva opinió
hauríem d’arribar a un Pons Gual (=Pons Gol=Pongol=Pungol),
posterior que torni a portar aquest prenom i que origini la fusió amb el
cognom; o, fins i tot més probable, potser d’un hereu d’un mas Pons (força comú al Vallés Oriental) que es
maridés amb una hereva d’un mas Gual (cognom igualment comú al Vallés) i el
fill es digués per exemple Pere Pons y Gol, a la manera de Serra y Pungol, etc.21 Seria forca interessant que estudiosos com la Senyora Aventín fessin un dia la genealogia deis Guadall, si més no fins al
segle XV, i traguessin l’entrellat.
Referent al punt de no sortir recollit a l’onomàstica barcelonina del segle XIV és perquè va començar la seva fusió vers el segle XV22, per tant aquella època eren dos mots independents; per altre
costat si bé són dos cognoms, o prenom més cognom força estesos encara avui en dia al Vallés Oriental, no es tracta d’una
forma pròpia d’aquesta comarca,
car és estès per tot el Principat de Catalunya, i es
localitzen cases pairals o branques en determinats
moments de la historia a Abella, Abrera, Biscarri, Cabestany, Cardedeu,
Igualada, Lastarri Manyanet, Olesa de Montserrat, Piera, Sant Esteve de Palaudáries, Sant Feliu de Canovelles, Sant Julia de Vilatorrada i Vallbona, indrets des d’on passaren en
diverses èpoques a
l’Aragó, a Tilla de Menorca, al País Valencia, i d’allí al País Murcia, i també
a Galicia, concretament a O Carballona i Ourense, aquests dos nuclis urbans força propers l’un de l’altre, i a Lugo, d’on passaren en diverses tongades
a San Juan de Puerto Rico23; igualment es pot localitzar a Andalusia (no caldria recordar una vegada més que tant Galicia com Andalusia, no tan sols Triana, o
Illa Cristina -la Figuereta-, Castelldeferro, etc., sino la Sierra Morena
mateix, la Parrilla, etc., van ésser dos països
receptors de migracions catalanes, si bé per raons de política nacional
catalana generalment són oblidades24).
Igualment no sempre al llarg deis segles i deis
indrets han conservat les formes originals, les variants que es poden
recollir ja sia a Vilamajor com a d’altres indrets són: Pongol/Pongoll, Pungol,
Pungola/Pungoles, Pongolt, Pangol, Pingol, Pingalt, Pungal, Punga, Ponga, Punxa, Punxalt, Punxa, Pungil, Pungell, Punjol, Panjol, Pun-jole, etc.,
si bé en els darrers hi podria
haver un creuament amb Puniol, igualment no incloc Mongol/Mungol, car 1’origen
de can Mungol de canyes, cal cercar-lo en el cognom de la família Armengol, és a
dir [Ar]mengol de canyes25, i sí hauríem d’incloure can Gol
en aquest grup, perquè en
el cas de can Gol de vila-rasa possible-ment tenien un mateix origen26.
Espero haver ajudat a dar una mica
més de llum sobre l’origen i el perquè de
la toponímia d’aquest indret de la Freixeneda de
Vilamajor, a la vegada que aprofitaria aquest article per recordar ais dos
ajuntaments de Sant Pere i Sant Antoni que Vilamajor
posseeix un patrimoni documental únic car es pot seguir la vida de la seva
població, si fa no fa, des de la regesta de l’any 950
aproximadament fins a l’actualitat, ja sia amb testaments, inventaris, capitulacions matrimonials, registres varis civils i eclesiàstics, etc., però molts d’ells ja van començar fa temps el camí deis descoloriment de les tintes i de la fragmentació del paper; potser és ja hora de començar a transcriure, i estudiar, aquest patrimoni cultural i ser
conscients que salvar la historia escrita de Vilamajor és
rellegir la historia de més de mil anys de Catalunya en els seus homes i les seves vides, cosa que molt pocs municipis es poden permetre,
per no dir un deis únics, per això
seria interessant que es creés una Fundació que agrupats per temes (testaments,
capitulacions, llibres de comptes, etc.) publiqués ja sia en facsímil, transcripció o traspassat a CD-rom (el microfilmat actualment és
desfasat), tota aquesta informació força útil pels estudiosos de la
historia i el públic en general, no costaria res
amb per exemple donacions de quadres del Centre d’Art la Rectoria, deis artistes vinculats a ella, o d’aportacions particulars, entre las quals si voleu ja
podeu comptar amb la meva, em sembla que seria una contribució més que necessària i que restaria com una Obra permanent al servei
del futur del municipi, de la comarca, i del País.
NOTES
1. Utilitzaré en aquest treball la fórmula particular que tinc costum
d’escriure els adjectius en
minúscula, així per exemple Andreu Pungol del mas, Clavell del mas, Ribas del
lladoner, Gual de la torre, Parera de canyes, Matas alies Pungol de
vilanova, etc. i no Andreu Pungol del Mas, Clavell del Mas, Ribas del Lladoner,
car la regla normativa d’utilitzar majúscules considero que pot donar peu a
interpretar-los com a segon cognom, i no com a distintiu respecte a una
altra família amb
el mateix cognom veïns de la mateixa parròquia.
2. Fins al present no he localitzat cap testament d’Andreu Pungol del mas,
que donaria més llum sobre el nombre de filis. Així per exemple el 27 de gener del 1605 a la punta del dia morí Juan Pungol, fadrí. La desconeixença del
nom deis pares, i el fet de no utilitzar la fórmula clàssica “del mas” fa que fins que no consulti més documentació no el
consideri germà de na Paula, car hi havia el Matas que per casament amb Engratia Pungola havien
esdevingut Pungol de vilanova.
3. Dir un Pungol del mas que és nat a la Freixeneda [Fraxaneda], ve a dir
que és nat a la casa pairal.
4. Llibre d’òbits.
5. Ais capítols matrimonials
“propietària del mas Pungol”, en un codicil
“hereva del Q-Andreu Pungol del mas”, etc.
6. Llibre d’esposoris.
7. Els cognoms ens donarien una idea forca exacta del poder de les dues
famílies, així en el cas deis Serra i deis Pungol del mas ens trobaríem amb
dues famílies que tenien
una força semblant, la suficient per a mantenir
el seu com a primer, com més tard succeirà amb
els Sola, però obligant-se a unir-lo ja en ells
mateixos el de la dona, en un altre cas coetani, per exemple, els Carreres
imposaran durant dues generacions consecutives el seu sol
cognom ais Ricart (1594) i ais Rovira (1629), fins a obtenir descendència masculina, amb la qual cosa ens
trobaríem amb una diferencia de forces econòmiques més
marcada.
8. Llibre de baptisme.
9. ídem.
10. Llibre d’esposoris. El fet que treballi de
masover al mas Castellar ens podria
venir a dir que no era l’hereu Pungol. No creu que ho fossin tampoc en Pera-Jaume nat
sis anys abans, car en feia cinc que els pares eren casats, i en aquella època es
“consumava” el matrimoni ràpidament, si més no ha d’haver-hi un altre fill abans, a menys que fos un
albat.
11. Llibre d’esposoris.
12. ídem.
13. Llibre de baptisme.
14. El testament de Cardedeu desaparegué
durant la passada guerra civil; fins al present no
he localitzat els originals ni
cap copia, ja sia a través del Sr. Ignasi Permanyer, Tactual
notaría del Sr. Gómez, o Ajuntament de Cardedeu, persones i
organismes pels quals vaig
començar la recerca, cal dir que el fet que
oficialment d’un arxiu no hi hagi documentació no m’ha aturat mai, car
per exemple documentació eclesiàstica
baptismal referent a Sant Feliu de Sabadell es pot
consultar al Barcelonès, o
documentació notarial del Vallés Oriental a
l’Occidental, etc., i ja no parlem d’arxius municipals del Penedès on podem retrobar des de llibres de
registres civils “cremats o destruïts“,
fins a autentiques meravelles de repressió nacional (traducció de les partides
de naixement a l’espanyol, i censura fins fa pocs
anys de consultar les catalanes originals),
etc.
Igualment el fet que tant a
l’Ajuntament com a la notaria de
Cardedeu se m’hagi explicat, malgrat la meva insistència a demostrar el contrari, que fins al
present mai no hi ha hagut notaris farà que em permeteu fer una petita relació
deis notaris d’aquest indret deis quals tinc constància documental a través d’altres arxius:
– 1280-87 Guillem d’Alda, notari públic de Granollers
– 1291 Pere de
Noguera, notari públic de Granollers
– 1293 Pere d’Alda, notari
públic de Granollers
– 1559 Antoni Vicenç
Rosa, per autoritat reial notari públic i regent de l’escrivania pública de Granollers.
– 1618 Jaume Llenguant.
– 1626 Esteve Vergada
vers, o anterior a 1665, Antoni Llestart.
segle XVIII, Miquel-Josep Bonet, que és, a part de notari públic de
Granollers per autoritat reial, escrivà de la cúria i batllia de Lligá d’Avall, o Jussá.
15. Arxiu del Bisbat de Barcelona, capsa de testaments, document solt.
16. Llibre d’òbits.
17. Llibre d’esposoris.
18. Va existir posteriorment una Rosa Serra y Pungol, descendent per tant
del primer matrimoni de Paula, casada el 1764, amb Joan
Rovira, álias Serra y Pungol, amb descendencia.
19. Altra cosa és saber la primera vegada que apareix en un document el cognom feminitzat que seria, si no localitzem amb el
temps cap altre document, el 1543 amb na Barthomeua Pungola.
20. Aventín i Puig, Mercè: Vilamajor, 872-1299, pàg. 52
a 58, editorial Ausa, 1990, Sabadell, és igualment aconsellable
sobre Vilamajor el llibre “La societat rural a Catalunya en temps
feudals”, 1996, Columna edicions, Barcelona, de la mateixa autora.
21. La utilització deis dos cognoms (patern i matern) amb la conjunció y, a
Catalunya no és tan recent com es pensa generalment; el
que varia són els motius de la utilització, estudiant concretament el cas de
Vilamajor la diferencia rau en el fet que “cognom + y + cognom” volia
dir igualtat econòmica de
les dues famílies, i no la filiació com actualment, fins al punt que al segle XIX quan amb la creació del registre civil a l’Estat espanyol s’utilitza
aquesta fórmula oficialment a tot l’Estat en molts documents catalans de
Vilamajor es continua utilitzant els dos cognoms amb
conjunció per raons de poder econòmic, i
la resta de persones utilitzen els dos cognoms sense la
conjunció; a part de Vilamajor he observat el mateix fenomen a Talamanca amb
els “Cellerés y Roca”, i a d’altres indrets, aquest costum feia que
les dones casades amb més poder econòmic
continuessin utilitzant el seu cognom patern (per exemple, la
Paula Pungol del mas, respecte al seu marit Pere Serra, de casat Pere Serra y
Pungol). Quan la diferencia econòmica era
més pronunciada el marit perdia el
cognom, o l’utilitzava afegint la fórmula alies i el cognom de la dona (per exemp.: Jaume Carreres, o Jaume Rovira alies Carreres, Joan Pungol de Vilanova, o
Joan Matas alies Pungol
de Vilanova, etc.); la resta de famílies utilitzen
el cognom únic si són els únics portadors al municipi, però si n’hi ha d’altres concreten l’adscripció
(per exemp.: Clavell del mas, Ribas del lladoner, Parera de canyes, etc., si bé
no és norma general, car els Clavell l’utilitzen
opcionalment, malgrat haver-n’hi de diferents famílies, si bé a la llarga
possiblement tots deuen ser gascons, a l’igual
que els Carreres procedents del Gironès, i
els del Maresme, que no utilitzen cap diferenciació respecte ais Carreras
occitans, excepcionalment els del Gironès que
les primeres generacions de Vilamajor especifiquen que són de “Casa Carreres”, si bé són documents molt
concrets) peí que respecta a les dones casades a Vilamajor són bastant
menyspreades en aquest sentit generalment fins i tot al moment de casar-se se les anomena pel
prenom Caterina, Anna, María, Elisabet, i a partir d’aquest moment utilitzen el del marit, la utilització
del cognom que acostuma a ser el patern coincideix gairebé amb el Registre
Civil, a diferencia d’altres zones del Vallés que utilitzen prenom + cognom del
marit + y + patern (per exemple a Sant Llorenç Savall: María Casas y Valls=Maria esposada amb un Casas i nada Valls,
Elena Bigues y Daví=Elena casada amb un Bigues i nada Daví, etc., o a Sabadell,
on fins i tot les vídues utilitzen: prenom + cognom del segon marit + cognom
del primer marit + y + cognom patern (per exemple:
María Comadrán Cañameras y Casablancas, és a dir, María, casada amb un
Comadran, viuda d’un Canyameres, i filia d’un Casablanques), o
el Penedès, on generalment conserven el cognom
patern. Caldria que algú s’engresqués a estudiar aquest fenomen globalment a
nivell de país amb les variants locals i regionals car la cosa devia tenir
les seves regles i hi devien intervenir força factors, no tot es limitava a
simplificar-lo en prenom més cognom i el de més influencia
castellana com propugnen actualment certs sectors de
l’independentisme català
universitari que fan proselitisme de monocognom, perquè les “y / y / i” entre cognoms
a Catalunya és anterior en segles al Registre Civil espanyol, i a més a més
actualment, la seva ostentació és un motiu per a molts
immigrants de demostrar i sentir-se integrats. Casos de prenoms ambigus com un David
Montedeoca Lope, tan sois poden demostrat
la catalanitat inscrivint-se David Montedeoca i Lope. Per la qual cosa és força
interessant conservar-la.
22. El fogatge del 1497, el fogatge del 1553,
recull a Vilamajor: recull a Sant Pere de Vilamajor:
En Pons Gual Melcior Punjol
En Gual Pere Benet Gal
En Gual Bertomeu Gal
Pau Gal Antich Gall En Codina alias Gal
(Gal, i Gall = Gol, Punjol = Pungol)
Iglésies, Josep: -El fogatge de 1497, pág. 180, volum I, Fundació Vives i Casajuana, 1991,
Barcelona.
– El fogatge de 1553, pág. 378, volum I, Fundació Vives i Casajuana,
1981, Barcelona.
23. Haig d’agrair a l’heraldista senyor Antoni Sanz i Beneded l’haver-me informat de l’existència
d’aquests altres Pungols a la península Ibérica i a les Amèriques, així com les variants que han
sofert.
24. Mentre elaboro aquest treball, ha sortit publicat el llibre:
Pérez Picazo, M.; Segura í Mas, Antoni; Ferrer i Alós, Lloreng: Els catalans a Espanya,
1760-1914, Editorial Afers, 1996, Catarroja. Treball interesantíssim, si bé
encara falten treballs que tractin les repoblacions per decret d’Andalusia amb alemanys, flamencs, suïssos, i catalans, i en especial les
actuals províncies de Jaén, Còrdova i Sevilla.
25. El canvi es mostra clarament al llibre de baptismes de Sant Pere de
Vilamajor, on el capellà
dubta i escriu “Francesch Mungol o Armengol, de Canyes”.
26. Obra citada, la senyora Mercè
Aventín, en el seu llibre “Vilamajor 872-1299”,
ja ens demostrà que Ponç Guadall era nét de Guadall i besnét de Seniofred de Vila-rasa, i proposa la inclusió o relació de can Gol de Vila-rasa amb Guadall.
BIBLIOGRAFIA
CARRERES i LASERRADA, Jaume. NA PAULA, LA PUNGOLA DE VILAMAJOR?