El 15 de gener de
1023, Berenguer,  el comte de Barcelona,
ven diferents alous i feus que té repartits pel Vallès. Un d’aquest es trobava
a prop de la Valle Majore, o
sigui  la Vall Major. Un topònim adequat
atès que el poblament es trobava situat en la vall més gran de la contrada. Es
deia així Sant Pere de Vilamajor al segle XI?

Es cert que
Vilamajor era terra comtal des de el segle IX i que a partir del segle XI  existeix un castell-palau on sojornaven
els  comtes de Barcelona, per tant és
lògic pensar que posseïa alous de la seva propietat que venia en funció de la
necessitat de tenir diners per lluitar contra els enemics.  Un d’aquest alous hauria d’estar en Valle Majore que traduït vol dir la Vall
més gran. 

En un altre
document de l’any 941 on Servandus
ven al comte unes terres que tenen al costat de Vilamaiore. Per tant, el que avui coneixem com a Sant Pere de
Vilamajor, rebia el nom a Vilamaiore
al segle X; un topònim que s’ha mantingut fins el segle XII quan es va
convertir en parròquia i es transformà en el nom actual de Sant Pere de
Vilamajor, per tant, és il·lògic pensar que 
al segle XI el  topònim canviés a Valle majore.

En un document
del  1190 surt esmentat per primer cop la
vall magna (Vallmanya) on el comte posseïa un alou. Podria ser aquesta la vall
la qual fa referència el document  d’en
Berenguer? Tot apunta que es així descartant-se que  Valle
Majore sigui sinònim de Vilamaiore

Bibliografia

Periòdic La Veu del
Vallès