La Primera Guerra
Carlista fou una guerra civil que es va
desenvolupar en Espanya entre 1833
i 1840 entre els partidaris de Carles
Maria Isidre de Borbó, coneguts com a carlistes i defensors d’un règim
absolutista, i els partidaris d’Isabel II, anomenats isabelins i que defensaven
un govern liberal.
A Catalunya actuaven
nombroses partides carlistes, encara que entre elles no hi havia gaire
coordinació. Entre aquestes es trobava
la liderada per Ros d’Eroles, mot per qual era conegut el general
Bartolomé Porredon.
Durant l’abril de
1836, Ros d’Eroles acompanyat per 1500 carlins es trobava a Vilamajor quan va
ser atacat per les forces isabelines enquadrades en el tercer batalló de
voluntaris de Catalunya comandats pel comandant Rodriguez. El resultat fou la captura de 8 cavalls, la
pèrdua de 100 carlins (entre morts i ferits), la pressa simbòlica de la
trompeta de la cavalleria i el rescat de presoners isabelins. Com a pèrdues isabelines ha hagut un mort i
tres ferits, entre ells el jove tinent Prim.
Prim no tenia cap
preparació militar ni procedia de la noblesa, pel que els seus començaments en
la milícia van començar en els primers esglaons. Com simple combatent, des la
primera trobada amb els carlins, demostra una intrepidesa i valor que el porten
a l’enfrontament cos a cos amb l’enemic, començant a crear al seu voltant una
fama merescuda al abatre diversos caps de partides. Pocs mesos després canviarà
el seu paper, en ser ascendit a oficial, moment a partir del qual, a més de
seguir donant mostres de valor personal, es converteix en conductor d’homes als
que arrossega al combat.
D’aquesta manera,
Prim va ser ascendit a tinent el 2 d’agost de 1835, per les victòries
obtingudes sobre partides carlines, durant l’anomenada Guerra dels set anys. Al
capdavant d’una companyia va prendre Vilamajor del Vallès, localitat defensada
per forces carlines superiors i on va resultar ferit.
Aquest tinent, en Joan Prim, el 17 de setembre de 1868 va liderar un aixecament militar que va desembocar en la fugida de la reina Isabel II i l’inici del sexenni democràtic.
Vilamajor va ser una part important en la vida de Joan Prim atès que allà va tornar a néixer i va permetre, posteriorment, que durant sis anys la democràcia aparegués a Espanya.
Bibliografia
Diari El Español del
7 d’abril de 1836
Wikipedia