Històries de Vilamajor

Mides i mesures de Vilamajor a finals del segle XVI

El Sistema Mètric Decimal es va fixar el 22 de juny de 1799 a París quan es
va dipositar a la seu de l’Assemblea Nacional els patrons de les dues magnituds
que el formaven: el metre per la longitud i el quilogram per la massa.

Fins aleshores, el pesos, mides i mesures tradicionals catalanes han hagut
de fer un llarg camí des dels orígens de la nació catalana. La grans varietat
de mesures existents, moltes amb el mateix nom i per al mateix producte però
diferents d’un poble a l’altre, ha afectat negativament les transaccions
comercials durant molts segles i no tenen res d’estrany els múltiples
intents  d’unificació que s’han assajat:
Carlemany i Jaume I entre d’altres.

L’any 1585 es van celebrar corts generals a la vila de Montsó i en el seu
decurs els representants del braç eclesiàstic van proposar al rei d’unificar
les diverses mesures usades al Principat a les de Barcelona. Aquesta argüia els
greus perjudicis que ocasionaven al comerç la gran quantitat  i diversitat de mesures existent i els fraus
i malentesos que d’això se’n derivaven. Es demanava que aquesta unificació es
fes basant-se en les mesures de Barcelona pel fet de ser cap i casal de
Catalunya i un centre comercial reconegut tant en tota la Mediterrània com a
altres països estrangers i, conseqüentment les seves mesures eren ben
conegudes. D’aquelles corts en sorgí  la
següent constitució: De pesos, midas y
mesures
.  Fou un procés que durà 7
anys (es va començar per  Barcelona  i la seva vegueria el 1587 i va finir el 4 de
juliol de 1594 amb la vegueria de Tortosa). Fou un llarg i laboriós procés, ja
que foren cridats els jurats, cònsols, paers o batlles de totes les ciutats,
pobles i viles del Principat.

Segons aquest informe, a finals del segle XVI a Vilamajor (Sant Antoni i
Sant Pere), les mesures emprades foren les següents:

–  Per
la mesura del gra s’utilitzava la magnitud QUARTERA (41.759 litres)  que equivalia a 8 QUARTANS (5,22 litres). 

– Per la mesura de vi s’utilitzava la magnitud CARGA (121,4 l) que equivalia a
4 BARRALONS (30,35 l) o 16 QUARTERS (7,587 l). 

–    Per
la mesura d’oli s’utilitzava la magnitud QUARTER (9,726 l) que equivalia
a 8 VUITENS (1.216 l) o 16 SETZENS (0,608 l) o 32 QUARTONS (0,304 l).

– Per
la mesura de pes s’utilitzava la magnitud QUINTAR (41,6 kg) que
equivalia  a 4 ROVES (10,4 kg) o 104
LLIURES (400 gr) o 1.248 UNCES (33,333 gr)  o 4.992 QUARTS (8,333 gr). Altres mesures
emprades foren l’ARGENÇ ( 2,083 gr) o la LLIURE CARNISSERA I DE PEIX FRESC
(1.200 gr).

         
Per la
mesura de mida s’utilitzava la magnitud CANA (1,555 mts) que equivalia  a 8 PAMS (19,4375 CM) o 32 QUARTS (4,859 cm).

El funcionament era el següent a Vilamajor: es tenia un model (p.e per la
mesura  de pes hi havia unes peses que
indicaven el quintar, la rova, lliures,etc) de cada magnitud que és el que
havia de servir de referència i el qual estava custodiat per la universitat
(ajuntament). D’aquest model es van extreure  còpies que eren les que utilitzaven els
pagesos o comerciants.

El sistema tenia els seus inconvenients com la utilització de models
fraudulents, o sigui, que el model (còpia) emprat pel comerciant no era
equivalent al model (original) que tenia la universitat.  Per evitar-ho es va crear el càrrec de mostassaf
el qual tenia com objectiu comprovar que les còpies del model utilitzades
eren  iguals a l’original.

Un cop definits els sistemes de magnituds de Vilamajor, només calia fer l’equivalència
amb les mesures de Barcelona, de tal manera que un comerciant de Manresa que
volgués vendre vi a Vilamajor no tindria cap problema per fer les equivalències
corresponents.

De ben segur que aquest article ha de servir, pels estudiosos de Vilamajor,
per interpretar documentació antiga quan apareixen mesures les quals, per les
raons adduïdes, són difícils d’explicar.

Bibliografia

TEIXIDO i  PUGDOMÉNECH, Francesc.
Pesos, mides i mesures al principat de Catalunya i comtats de Rosselló i
Cerdanya a finals del segle XVI (1587-1594). Fundació Noguera. Barcelona 2008. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *