Josep Maria Pericas i Morros
(Vic, Osona, 27 d’agost de 1881 – Barcelona, 1 d’abril de 1966) fou un
arquitecte català entre el modernisme i el noucentisme. En les seves obres es
pot apreciar una influència de Gaudí, del qual en el fons sempre fou fidel, tot
i que el seu món formal hi estigué en contraposició; una de medieval,
especialment romànica, així com una altra procedent de l’escola vienesa. S’hi
poden afegir les conseqüències del catalanisme polític que vivia, cosa que es
tradueix en una arquitectura popular catalana. També va mantenir tot el llarg
de la seva vida les facetes d’arqueòleg i historiador.

Es va encarregat de la
reconstrucció de l’església de Sant Pere de Vilamajor  dels danys que es van causar per l’incendi
succeït durant la guerra civil espanyola per part d’elements anarquistes
provinents de Granollers https://www.historiesdevilamajor.cat/2013/09/la-crema-de-lesglesia-de-sant-pere-de.html

Realitzà alguns treballs a la
nostra comarca essent els més notoris:

L’església de Santa Maria de
Villalba de Sasserra:

Santa Maria és una església
parroquial al nucli de Vilalba Sasserra (Vallès Oriental). En abandonar
l’església vella, s’habilità, a la barriada de Trentapasses, un petit edifici a
la vora de la gran casa del comte de Centelles. L’arquitecte Josep Maria
Pericas fou qui projectà el nou temple, que s’acabà l’any 1927.

L’església disposa d’un absis
semicircular i un arc presideix l’arrencada de la nau. Als costats de la nau hi
ha nínxols amb imatges, de factura moderna. El presbiteri té volta de mitja
taronja, amb una imatge de l’Assumpta i el sagrari. A l’esquerra de la nau hi
ha la imatge de Sant Sebastià, a la dreta la Mare de Déu de Montserrat. Té
campanar modern, amb buits quadrats per contenir les campanes. Hi ha una
campana del segle XVII. Té un pòrtic amb tres arcs de mig punt. La pila baptismal
també és moderna.

Sant Salvador de Terrades

És una ermita situada al veïnat
de muntanya de Cànoves, al terme municipal de Cànoves i Samalús (Vallès
Oriental). L’edifici actual data del 1930 i fou construït sota la direcció de
l’arquitecte Josep Maria Pericas i Morros. Aquesta està inclosa en l’Inventari
del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. S’hi celebra un aplec el primer
diumenge d’agost.

Descripció:  Edifici d’una sola nau amb creuer i absis
pentagonal. La coberta és composta: el tros de la nau i el creuer és a doble
vessant, una en sentit longitudinal i l’altre transversal, i l’absis té cinc
vessants que concorren en un sol punt. La façana està emmarcada per una mena de
pilastres que acaben en arquets cecs. En el centre hi ha un gran arc apuntat i
en el seu interior la porta allindana i tres finestres d’arc apuntat. A banda i
banda hi ha dues finestres d’arc rodó. El capcer és un gran arc parabòlic
rematat per una creu de pedra. A la dreta, damunt el creuer, hi ha el campanar
de paret amb tres obertures d’arc de mig punt. En el creuer i en el centre de
l’absis s’obren grans finestres d’arc apuntat.

Història: L’ermita forma part
d’un veïnat de masies cap al vessant meridional del turó del pi novell. Es té
constància de l’existència d’una ermita en aquest lloc des de l’any 1226,
possiblement fundada pels senyors del castell de Cànoves. És d’estil neogòtic
amb alguns elements del romànic

Bibliografia:

Josep Maria CLAPAROLS I PERICAS.
L’obra de l’arquitecte Josep Mª Pericas. Ausa, ISSN 0210-5853, ISSN-e
2014-1246, Nº. 95-96, 9, 1980, págs. 155-160

https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/38655/38527