La
guerra del Francès (1808-1814) fou l’enfrontament que mantingué Espanya contra
les tropes napoleòniques que ocuparen el territori peninsular. La superioritat
militar francesa es va contrarestar gràcies als guerrillers que abundaven per
tota la geografia espanyola, inclosa Catalunya. Un cop finalitzada la guerra,
aquest guerrillers van continuar units fent de bandolers, atacant i robant als
pobles més petits de Catalunya, als pobles que no tenien possibilitats de
defensar-se. Aquest bandolers foren coneguts amb el nom de trabucaires a
Catalunya.
Foren
un veritable problema que calia solucionar, per això, l’estat espanyol enviava
als soldats per protegir les poblacions catalanes dels trabucaires. Atesa
l’enorme mobilitat dels bandolers, l’ unitat de l’exèrcit encarregada de la
seva persecució i captura van ser els cuirassers, soldats de cavalleria
equipats amb cuirassa, armes de foc i armes blanques.
Cap
el 16 de juliol de 1822, hagué a Vilamajor
un nombrós grups de bandolers que estava de les seves causant un greu
perjudici pel poble. La notícia arribà ràpidament al poble de Cardedeu on,
casualment, hi havia una partida de
cuirassers. Ràpidament es posaren en marxa, juntament amb uns quants milicians
voluntaris, cap a Vilamajor on sorprenen als bandolers. Aquest hagueren de
fugir i no varen ser capturats gràcies a la proximitat de la muntanya, però es
deixaren dues armes.
Bibliografia
El
Universal Nº197 16/7/1822